Les fluctuacions econòmiques de Sant Jordi

Com és ben sabut, avui dia 23 d’abril, a Catalunya és la diada de Sant Jordi. La diada de Sant Jordi es una festa que es celebra conjuntament amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses.  Aquesta festa se celebra el 23 d’abril, el dia que suposadament va morir el cavaller Jordi l’any 303.

Durant la diada, ja que és el dia dels enamorats és tradició regalar una rosa a l’estimada i a partir de 1930 s’afegeix el costum que la noia regali un llibre al noi amb motiu de la diada del llibre. Quin intercanvi més profitós per al noi!

Des del punt de vista econòmic quins fenòmens podem observar durant Sant Jordi? Doncs una venda massiva de llibres, que pot arribar a representar entre el 5-8% de la venda de llibres anuals i també una gran venda de roses. Per tant podem observar que la venda de llibres no és constant al llarg del temps, de fet presenta fluctuacions recurrents i periòdiques. Podem utilitzar les cerques de “llibre” (en blau) i “llibres” (en vermell) al Google Trends, a Catalunya, com a un indicador d’interès pels llibres i per tant com a proxy de les vendes. Veiem que abans i després de Sant Jordi hi ha una caiguda molt sobtada, per sota de la tendència de les cerques de llibres, cosa que pot indicar que els compradors planifiquen fer part de les seves compres de llibres abans i després de Sant Jordi el dia de la diada.

Podem veure que hi ha diversos màxims locals cap a l’abril. Si afegim les cerques de “Sant Jordi” (en groc) que aquestes es disparen el dia de la diada, podem veure com aquests màxims locals coincideixen amb la diada de Sant Jordi.

El que al principi pot sorprendre és que hi hagi un augment del nombre de llibres venguts durant la diada (per un augment de demanda) però no observem pas que els preus dels llibres es disparin, de fet baixen, un pot trobar amb molta facilitat diversos descomptes que ofereixen les llibreries. Els preus dels llibres baixen durant Sant Jordi. L’últim any, per la diada de Sant Jordi es van vendre més d’1,5 milions de llibres i la facturació va a arribar als 19,2 milions de €.

Pel cas de les roses, també podem observar un gran augment de les cerques de “rosa” (en vermell) a Google que també coincideix amb les cerques de “Sant Jordi” (blau), almenys de forma clara des del 2012-13 de forma que sembla que Google Trends capturi aquest efecte, encara que no d’una forma gaire fiable. En el cas de les roses és més difícil de quantificar, ja que no hi ha cap organisme al qual un pugui acudir per saber quantes roses s’han venut durant Sant Jordi ni la facturació que han generat aquestes vendes, al contrari de la venda de llibres. Tot i això, s’espera que el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya vengui uns 7 milions de roses aquest any, que representa un augment d’un 20% respecta l’any passat.

En el cas de les roses, s’observa una pujada important de preus. És difícil trobar roses per menys de 4€. Fins aquí, una descripció molt bàsica de les propietats econòmiques de les fluctuacions en la compravenda de llibres i roses durant la diada de Sant Jordi.

Comencem primer pel cas de les roses, que és molt més senzill que els dels llibres, ja que és similar a un lliure mercat. Hi ha molts compradors, hi ha molts venedors, no hi ha gaires asimetries informatives rellevants, molts dels preus són públics o fàcils de conèixer, hi ha poques barreres d’entrada o costos d’entrada, etc. Sota aquestes condicions, un augment de la demanda hauria de causar un augment del preu? A primera vista sí, però si sabem que aquest fenomen es repeteix amb periodicitat els agents poden formar expectatives de la pujada de preus durant Sant Jordi i per tant decidir comprar la rosa abans i estalviar-se pagar més. El problema és que potser el costum també és comprar la rosa el dia de Sant Jordi, no només regalar-la i pot ser una molèstia haver de guardar la rosa fins al dia de la diada. Llavors, aquí, els venedors de roses, en anar a l’engròs, tenen l’oportunitat de practicar el noble art de l’especulació. Els venedors, esperant un increment de preus futur podrien aprovisionar-se d’una major quantitat de roses prèviament a la diada per vendre’n més, això, desafortunadament per al venedor però afortunadament per a totals els compradors, tindria l’efecte de disminuir el preu (respecte del preu de no especulació) el dia de Sant Jordi, es a dir, l’especulació ajudaria disminuir la fluctuació de preus que experimenten les roses. Desafortunadament no és així, veiem increments importants del seu preu. Llavors perquè es donen aquests increments? Doncs perquè les roses tenen una propietat que dificulta practicar l’especulació. Les roses no són un bé durader i a més, tenen lags (i heterogenis) en la producció, això dificulta que es pugui emmagatzemar en períodes de poca demanda per vendre-les en períodes d’alta demanda. L’increment de demanda durant la diada és tal, que fins i tot s’importen roses de l’estranger: Com veieu, la rosa ha esdevingut la protagonista de la festa, fins al punt que la producció nacional no n’abasta la demanda, de manera que s’ha de recórrer a la importació des d’uns altres indrets del món molt llunyans.. El tema dels llibres és més complicat, ja que hi ha altes barreres d’entrada, preus regulats i molt més, de forma que aquí no ho tractarem tot i que espero poder fer-ho en un altre moment, qui sap, potser el pròxim Sant Jordi.

Per a les pràctiques de regalar una rosa i un llibre, és curiós que es donin des d’un punt de vista econòmic. Des d’un punt de vista econòmic, amb agents racionals, el millor sempre és regalar diners, ja que si l’individu s’ho hagués gastat en una altra cosa que no fos el regal, podria arribar a un major nivell d’utilitat. Aquesta raó, també és la justificació clàssica per preferir transferències monetàries que transferències en espècie. Posem que ens fan un regal que costa 10 €. Si aquest és un regal òptim, vol dir que si ens haguessin donat 10 € de regal, el producte que ens aporta més utilitat que podem comprar amb 10 € seria el regal que ens han fet. En canvi, si amb 10 € podem comprar un producte que valorem més que el regal, aquell regal no era òptim, ja que per un mateix cost (10 €) obtenim una cosa que ens aporta major utilitat. Això mostra que no hi ha cap regal (que costi 10 €) que sigui millor que regalar 10 €, per això, els diners són el regal òptim. Relacionat amb la ineficiència dels regals, Joel Waldfogel el 1993 va intentar estimar les pèrdues d’eficiència dels regals de Nadal. Troba fent enquestes que un regal destrueix 1/3 del valor. Amb aquesta estimació, els regals de Nadal del 1992 als EE.UU representen una pèrdua d’eficiència d’entre 13-14 mil milions de dòlars. Després de l’article de Waldfogel n’hi ha d’altres que troben beneficis dels regals o confirmen la pèrdua d’eficiència de Waldfogel. Les estimacions conservadores posen una valoració, per part de qui rep el regal, del 90% del preu d’aquest.  Tot i així, podem intentar racionalitzar el fet que es donin regals a la diada de Sant Jordi i no diners. En el cas anterior, hem assumit que a l’individu només l’afecta el bé que obté com a regal, però hi ha tota una sèrie de coses associades amb fer un regal que no siguin diners, senyals. En la mesura que un regal sigui encertat o no, senyalitza quan coneixem o quan ens preocupem per a qui fem el regal, això ho pot apreciar el que rep el regal, té un valor simbòlic. Un altre tipus d’hipòtesis és que donar diners com a regal pot ésser una falta de respecte o que no encaixa amb la relació en la qual es fa el regal (com argumenten filòsofs anti-mercantiltizació com Michael Sandel). Una possible solució intermèdia serien les targetes-regal, encara que es troba un 10% de pèrdua d’eficiència. De fet, regalar diners pot ser una falta de respecte o no encaixar amb la relació entre qui fa i qui rep el regal, però només en la cultura occidental actual, on concebem l’esfera econòmica com a amoral i separada.  Durant molt de temps als EE.UU (entre els 1870 i 1930) es donaven diners com a regal i no hi havia cap tipus d’estigma ni menys apreciació per part de qui dona o rep el regal. Segons la sociòloga Viviana Zelizer:

Families, intimate friends, and businesses likewise reshaped money into its supposedly most alien form: a sentimental gift, expressing care and affection. It mattered who gave gift money and who received it, when it was given, how it was offered and how spent. Defying all notions of money as neutral, impersonal, and fungible, gift money circulated as a meaningful, deeply subjective, nonfungible currency, closely regulated by social conventions. At Christmas, weddings, christenings, or other ritual and secular events, cash turned into a dignified, welcome gift almost unrecognizable as market money and clearly distinguished from other domestic currencies.

Zelizer, The Social Meaning of Money (Princeton: Princeton University Press, 1997), 202-3.

Que en podem treure de tot plegat? Doncs que és bastant difícil evitar comprar una rosa cara el dia de Sant Jordi (si es compra una rosa) i que un canvi dels nostres costums cap a regals monetaris augmentaria l’eficiència d’aquests.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s